Aεraven di lqern VII (V)

0
681
Les Arabes au 7e siecle
Les Arabes au 7e siecle

(TAMURT) – Imenza deg ineḍfaren*, d imezwura i gemḥeq*. Deg lqarub-ines, ur yufa ineḍfaren-is imenza. Ttaxǧiǧatt*, meqbel-is netta, i tumen s tceɣlit-is*. Aɛli ilemẓi, mmi-s n xal-is Abu-Taleb, i t-id-ijemɛen di teswiɛt nni n llaẓ; askiw-ines* Zaïd, mmi-s n Harita; kra n wid yeswan, ittuneḥsaben, am umeddakel-is Abu-Baker; Ɛumer, Ɛatman, maca ɛaddi-k ilmeẓyen (wid illan) iberraniyen, tilawin, aklan.

Tazniwt* tettwaxdem tazwara s taddurit*, s tusra deg ukbal*. Muḥemmed
ur yettnaɣ ara qbala af uɛbad n iduman*; ittkemmil tuɛat* di Lkaɛva;
ittbeggin-d iman-is ala ar zzat n wid yumen, fi yettkel u heggan yagi
iman-nsen ar idiwweniten* n yemdukal-is.

Mara i ḥuss iwweḍ-d lawan ad immeslay s usaɛli n wawal, igellu ula s
twacult-is. Iwqem imensi anda i d-yessemyager meṛṛa wid i t-iqerben
seg tedrumt-is, seg-sen lqidar n quset* iɛeqqalen, isaɛlem-asen belli asen-id-yawi ayen igerrezen i dunnit agi ak d tin n laxert; isuter-asen anwi gar-asen ara t-iɛiwenen seg thuri-ines* yernu ad yili d gma-s, d imsekker-ines*, d
imeddzi-is*.

Anagar Aɛli is-d-yeran s lǧawab, yeqbel. Wamag, wiyaḍ qimen meṛṛa
ggugmen, u imi Muḥemmed mi yemsalam af ɛemmi-s, yessuli-t d lyuṭna*
anida akken llan segimir as-ddun deg lebɣi, s usaged*, inebgawen n
dinn treḍqen s taḍsa u nnan i Abu-Taleb : « Tura d kečč ara yattaɣen awal i mmi-k ! ».

Xas akka asmesxer-agi, laɛqel n tdukli n udrum yezdi ger Waɛraben, abaɛda At Hacem, At Abu-Taleb seg imezwura, yernu fiḥel ma ttekkan seg ṭṭaqa seg-sen ar isekkuden* n Muḥemmed; ḥurben fell-as akk, ma af ubeccer ines* uɣalen ɛinan mačči s tufra, zzat medden. Ma af ukacef-ines uɣalen ttazayezt*ak ttintagin-is* mgal lemqamat yagi d-iqqimen, sekkren-d
lehwel gar Iquriciyen.

S ubennan*i ɛerḍen laɛqwal n Mekka i ruḥen sutren Abu-Taleb akken ad
xedmen deg-s ayen i bɣan. Abbu-Taleb kan-iruḥ issaɛlem Muḥemmed af
isaggaden-nsen*, yessuter-as akken ur d-yesseɣlay-ara inidan* meqqeren
fell-asen ak af iɛeggalen-is.

A ḥeqq Sidi Ṛebbi, is-yenna bu wawal amaynut, amer an-err iṭij ar
tama-w tayeffust, ayur ar tama-w tazelmaḍt, ur wexxer-ɣ af thuri* i
d-bdiɣ ». Allen-is ččurent-d d imeṭṭawen, iffeɣ iruḥ. Abu-Taleb yessawel-as : « A mmi-s n gma, uɣal-d tkemmeleḍ inawn-ik* anida tebɣiḍ; s yexf n bab igenwan, werǧin ad fkeɣ deg afus. »

Amawal:
mḥeq: persécuter /Ineḍfaren: disciples /Ttaxǧiǧatt: khadidja /ḥqeṛ,
(rkeḍ, mḥeq):
persécuter /askiw : esclave /Tazniwt: propagande /taddurit : timidité
/tusra: secret
ukbal :intimité /iduman : idoles /tuɛat : dévotion /idiwweniten :
entretiens /quset : quarante
tahuri-ines : œuvre /imsekker-ines : délégué /imeddzi-is : remplaçant
/lyuṭna : lieutenant usaged : obéissance /isekkuden : doctrines
/abeccer: prédication /tazayezt : publique
ubennan : vainement /isaggaden : menaces /inidan : malheurs /tahuri : œuvre
inawn : discours

* Les expressions:
« Amer an-err iṭij ar tama-w tayeffust, ayur ar tama-w tazelmaḍt »: akka
i ttgallan di Tessaoudit di tallit nni. Am nekni nettgalla : « Ha i
yiri-w, …ar akka i tella ! »
*Muhemmed ihegga-d kullec i tarwa-s : »asen-id-yawi ayen igerrezen i
dunnit agi…. »
*MlaLeɣ-d yiwen umɣar si 82 nni, iḥuǧ-d, maca yexḍa i ddin ineslem.

Seqsaɣ-t bɣiɣ ad fehmeɣ amek argaz i d-iḥuǧǧen, werǧin ittẓalla neɣ
yettuẓum. Ihi, hata d acu i d-yerra af ayen yaɛnan lḥiǧ-agi i d-yeǧǧa
Muḥemmed aɛrav, inna-k : « Nekk ruḥeɣ ar lḥiǧ akken-kan ad d-waliɣ
tamurt nni amek i tga, amek i ttidiren deg ijdi; maɛna fehmeɣ xilla
uya belli Muḥemmed agi yeǧǧa-d lantrit i ccetla-s, i lǧil ar lǧil
alamma tefna dunnit. Ittkemmil: « Xas ad ifak lpitrul agi nsen, illa
lḥeǧǧaǧ ad yessekcem tadrimt i lɛic n Isaɛudiyen.

*Traduit du français d’aprés l’encyclopédie de Lavisse et Rambau sur
histoires générale. Muḥemmed: la fondation de l’islamisme. pages: 443,
44. De l’an 395 à 1095 (tome I).

Hand Berkouk

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here