Azɣal n tignewt

0
273

Leqdic n umdan yettbeddil aṭas tignewt, ixeddem tawaɣit tameqqrant. Lgaz i ikebblen lḥamu (neɣ akken qqaren s tefransist “gaz à effet de serre) i d-yessufuɣ umdan s leqdic-is, igellu-d s uzɣal n lqaεa.

Timerniwt deg tezɣal n yigenni d igarawen, deg umaḍal irkelli, d ayen iwalan, i d-wekkden imassanen.

Isefka i icudden ɣer ubeddel n tignewt i ten-yettektilen d Tarbaεt n yimazzayen tagernabaḍt n temhazt n tignewt (GIEC).

Akken i d-tenna tneqqist-nsen taneggarut n 2007, azɣal n tignewt ulac deg-s yakk asurdu, acku yettbin-d am yiṭij mi ara imuqel yiwen talluyt i d-yellan deg tezɣal tilemmasin timaḍlanin n yigenni akked igarawen, fessi i d-yeḍran i udfel d ugris, d talluyt n uswir alemmas n yillel.

Seg 1996 ɣer 2008, 11 iseggasen seg 12 d nutni i yeḥman yakk ugar seg 1850 ar ass-a. deg uzgen ufella n lqaεa, iseggasen n 1990 d nutni i d tamrawt taḥmayant yakk deg umagim aneggaru (1998 i d aseggas aḥmayan yakk)

Σlaḥsab n GIEC, tazɣelt n lqaεa ad ternu s 1,8°C (aya ma yella leqdic n umdan yessenqes-d s waṭas deg usufeɣ n lgaz i ikebblen lḥamu) ar 4°C (war asenqes deg usufeɣ) sya ɣer 2100.

Timerniwt deg tezɣelt ur d-tḍerru ara kifkif yakk deg tamiwin n umaḍal: deg Usfaylu Ugafa, tizɣal tilemmasin n 10 iseggasen ineggura rnant s sin imuren deg tɣawalt ɣef tamiwin nniḍen n umaḍal. tizɣal n sufella n permafrost (tama yezgan tegurres) ulint s 3°C deg 20 iseggasen-a ineggura.

Tazɣelt talemmast n igarawen tennerna s waṭas, dɣa aya iḥuza ula 3000 m deg telqayt. D igarawen i ijebden ugar n 80% n lḥamu i d-yernan I unagraw n tignewt. Fessi n idurar n ugris d ujbad i s-d-iḍerrun i waman seddaw lḥamu, aya yettaǧǧa aswir n ugaraw ad yali: akken i d-qqaren, talluyt sya ar 2100, ad d-tili s 0,18 m ɣer 0,59 m ɣef wakken tella deg tmiḍi i iεeddan.

Ayen i d-yessegray uzɣal n tignewt i umdan d twennaṭ d ayen yessaggaden.