IQBAYLIYEN di 1846 ‑ Amur wis‑kraḍ (Aneggaru):Tudrin d tuddsa-nsent

0
281

Iqbayliyen ttidiren deg timunent n tidet. Yal taddart ɣur-s aqerruy iwumi ssawalen “Amɣar”[[“Yal taddart ɣur-s aqerruy iwumi ssawalen Amɣar”

Netta yesseqdec awal “Ccix” mačči “Amɣar”.
]]; yettbedday-d s tefranin, asmi ara yemmet wemɣar i t-yezwaren, neɣ deg kra n tegnit yettḥettimen abeddel-is.

Taddart sumata tferren mmi-s n wemɣar yemmuten, neɣ ma yella ur t-id-yeǧǧi ara deg leεmer ideg yezmer ad yeṭṭef tajmaεt, d kra n yiwen seg yiqriben-is, win i d-yefrurin seg twacult tameqrant iǧehden. Ma yella meqqret taddart, tebḍa d tixlicin, ad tafeḍ yal taxlict s wemɣar-is.

Leḥkem n wemɣar ur meqqer ara: lxedma-s tamezwarut d ibeddi-ines s yisem n taddart sdat n tǧiratin-is; d netta ara yezwiren i taddart deg lgirra, d netta ara yettaken lḥeqq, d awal-is ara ḍefren deg temsal timaynutin i d-yennulfan.

Yal Aqbayli yesseεdal iman-is ɣer wemɣar n taddart. Asmi ara amɣar n taddart bdan teffɣen-d iḍarren-is seg ccwari, yebda yesseεlay iman-is ɣef medden, ayen ur ḥemmlen ara Yeqbayliyen, ad tafeḍ aneggaru seg yergazen n taddart ad t-id-yeḥbes s wawalen-a: “kečč d amɣar, nekk d amɣar”[[“kečč d amɣar, nekk d amɣar”

Netta yura-t s taεrabt: “ Nta ccix, ana ccix”
]].

Tudrin ɣur-sent daɣen lquyyad-nsent, nutni ttarun leεqud i wakal. Γur-sent daɣen imrabḍen i ixeddmen lecɣal n tmesgida, zgan ttakken-as-d daɣen afus i umɣar n taddart mi ara iferru tilufa n wezref.

I yimrabḍen iwumi d-iṣaḥ umur ameqran n leḥkem; d awalen-nsen i yettεeddayen deg tejmaεt mi ara ferrun tilufa n taddart. S wawal n yemrabḍen i srusunt tuddar leslaḥ, ḥebbsent imenɣi deg ugara-nsent. Imenɣi-nsent yettas-d meḥsub mi ara tettwixdem kra n twaɣit deg yiḥerqan-nsent.

Ssuq yettili deg yal lεerc ameqran, εemmren-t yiwen wass deg smana. Leswaq ččarayen-ten s waṭas Yeqbayliyen, ttasen-d s leslaḥ-nsen. Dɣa dinna i ttemlilent tuddar ur d-yemmezgen ara, skarayent imenɣi seddaw leεnaya n yemɣaren d yimrabḍen-nsent. Dinna daɣen i ttgezzmen deg rray Yeqbayliyen i wakken ad ḥebsen imenɣi d tudrin i sen-d-yezzin, tid akken i nεetteb nekni.

Tella tdukli ger tudrin n yiwen lεerc asmi kra n yiwet deg-sent yuɣ-itt kra, aladɣa ccan. Necfa-d yakk ɣef tdukli n Yeqbayliyen, asmi nɣan lkumanda Salomon de Musis[[“tamegreḍt n lkumunda Salomon de Musis”

Deg ussan-nni n 9 ar 11 deg yunyu 1836, lεesker n Bgayet tella-d fell-sen yiwet n ẓerdma meqqren, sɣur Muḥend Ameẓyan, amɣar n yiwet seg tuddar iǧehden n temnaṭ-nni. Yessaweḍ yessezdi-d ɣur-s irgazen n leεrac nniḍen yakk i s-d-yezzin.

Ass n 11 yunyu 1936, tameddit, imenɣi yeḥbes syawesya, Iqbayliyen uɣalen ɣer tudrin s lmuta d imejraḥ-nsen. Deg tallit-nni, lqayed Brahem Xuǧa, yiwen n wergaz yesεan ccan deg Tmurt n Yeqbayliyen, yella yeṭṭef-d abrid seg yidurar, iteddu ɣer Bgayet, akken ad yerzef ɣer Lezzayer s lebḥer. Imi d-yewweḍ ɣer uẓaɣar, yewwi-d yid-s sin ibeḥriyen d ibgaytiyen, i yesεan taflukt tres deg lmersa n Bgayet. Lqayed Brahem Xuǧa iḥellel ccix Ameẓyan ad t-isaεef almi d tilisa n leḥkem-nneɣ. Winna yeqbel, yelḥa yid-s netta akked kra n yemnayen-is almi d yiwen wemkan anda ara d-yexṭeb i yemdanen n tama-nni ngum ad yekcem ɣer temdint. Imi yemsefraq akked ccix Ameẓyan, Brahem Xuǧa, amɣar n settin iseggasen, ikemmel abrid-is ɣer Bgayet, netta akked sin n yimendiden-is, wer ma yuggad kra neɣ kra. Anager taεekkast-is i yesεa d sslaḥ.

Iεsekriyen n wemkan iseg ara εeddin llan werεad ur steεfan seg lgirra n wussan-nni, rekkmen deg urfan seg kra n win yelsan abernus d amellal. Ihi, ǧǧan-ten almi d-uẓan nezzeh ɣur-sen, almi d-qerben akken yessefk ɣer txenfiyac n yibeckiḍen-nsen, smaren fell-asen tirṣaṣin, ssegnen-ten i tlata deg lqaεa.

Lexber mi yewweḍ ɣer leεrac, ḍelben deg ccix Ameẓyan ilaq d netta ara yessutren i leḥkem arumi n Bgayet i wakken ad sen-yaɣ llza.

Akken i teḍra. Kra n wussan kan ar deqqal, ccix Ameẓyan yura i lkumanda Salomon de Musis, imir-nni d netta i d imḍebber ameqqran n Bgayet. Yemla-yas-d belli leεrac rfan nezzeh seg tmegreḍt n lqayed Brahem Xuǧa, ur yettikkin ara deg lgirra taneggarut. Deg taggara, yessuter-as ad ixelleṣ wid i t-yenɣan deg lawan i sen-d-yusa netta s yifassen d ilmawen.

Lkumanda Salomon de Musis, argaz iwumi yeqqur uqqeruy, iwumi texḍa tsertit, ur yefki ara azal i tebrat n ccix Ameẓyan, yugi yakk ayen i s-d-yessuter.
Imi d-tewweḍ tririt n yimḍebber ameqqran n Bgayet, leεrac deg tejmaεt gezment deg rray ar d glun s uqerruy-is, win ara t-yenɣen d ccix Ameẓyan.

Ass n 4 deg ɣuct 1936, Muḥend Ameẓyan yewweḍ-d qrib ɣer tlisa n leḥkem-nneɣ deg uẓaɣar n Bgayet, yeddukel-d d waṭas n yemɣaren nniḍen d yemnayen-is. Iceyyeε imir-nni yakan ɣer lkumanda Salomon de Musis, yenna-yas belli yettraǧu-t deg uẓaɣar n Bgayet, netta akked yemɣaren imeqranen nniḍen n tmurt, bɣan yakk ad walin ṭṭrad d Fransa yeḥbes, atan ihi usan-d i wakken ad tt-frun ɣef wamek ara yilin seddaw leεnaya n leḥkem-nneɣ.

Lkumanda Salomon de Musis tella teṭṭef-it tawla, yeḍreḥ deg wusu, yerra-yasen belli ur yezmir ara ad ten-iwali assa, yenna-yasen uɣalet-d asmi ara yejji.
Dacu kan ass-nni d ayla n tririt n ttar, ur ttuɣalen ara kan akka. Imɣaren rran-tt ɣer tiḥerci i wakken ad awḍen ɣer lebɣi-nsen. Akken i ssnen amek iga wul n wemdan, fran-tt ad s-d-kken i weεdaw-nsen swansi i yeḍεef: ad t-id-sduqsen seg tirga-ines n yimḍebber. Dɣa, ulsen-as tabrat, nnan-as belli assa i d-εewwlen ɣef temsalt-a tameqqrant, ma yella ur d-yusi ara, atan ad ṣerrmen iεudiwen-nsen ɣer Lezzayer, anda ara mmeslayen d yimḍebber-amatu.
Taqellaεt i s-undin tewwi-d; lkumanda Salomon de Musis yekker-d ɣef usu-ines, iruḥ ad yemlil d yemɣaren i t-yettraǧun deg uẓaɣar n Bgayet, yewwi yid-s lqayed n Bgayet, amsuqel-is, akked kra n iserdasen.

Ssaεa ar deqqal yemmut, yeɣli-d fell-as weḥlalas n yemɣaren i s-d-yezzin ɣef iεudiwen-nsen. Zdat n lǧetta-s, tella tin n ṭreǧman-is, nɣan-t ula d netta, akked lqayed n Bgayet yettwajerḥen s sin lewjuh.
Iserdasen-nni i d-isuεfen zeεma lkumanda Salomon de Musis qqimen behten, iεedda fell-asen uzaylal; imi d-ukin ufan-d Ameẓyan d yemɣaren nniḍen frefren yakan s yiεudiwen-nsen, wwḍen ɣer wemkan anda ur zmiren ad ten-nalent temkḥal-nneɣ. Uɣalen ɣer tudrin-nsen.

Ass ideg teḍra tmegreḍt-a tucmit d ass amcum i Bgayet. Ccix Ameẓyan, seg wass-nni, yuɣal d aεdaw iwumi ur nezmir ara yakk ad s-nsemmeḥ, ideg yella yezmer ad yili kra iseggasen akka ɣer deffir d amdakel-nneɣ, lemmer nesla-yas tili ass-a Bgayet temmezg-d d yakk idurar i s-d-yezzin.
]], ass n 04 deg ɣuct 1836.

Iqbayliyen ur urin ara leqwanen-nsen. D imɣaren n taddart, s ufus n yemrabḍen, i d-yessebdaden lḥeqq.

Tikurḍa tettwaxeṭṭa s tririt n tɣawsa yettwakren neɣ s lexlaṣ n wayen i teswa, rnu-as sufella lexṭiya n tukurḍa. Mi ara d-tili twaɣit ɣef kra n lmelk, bab-is yettayal lḥeqq deg win i tt-ixedmen.Yir tameslayt i tmeṭṭut, akken tebɣu tili, ur tettwaqbal ara ɣer Yeqbayliyen. Win s-d-yennan kra, tajmaεt tettxeṭṭi-t s tewdayt d yelli-s. Tiyita s uεekkaz, neɣ tin ara yesxesren tafekka n wemdan, ur s-yettḥunnu ara usaḍuf aqbayli. Rregmat n Weqbayli ger medden yezmer ad d-yesker imenɣi ger snat tudrin.

Ma d taluft n tmenɣiwt, ɣer Yeqbayliyen ulac kra lqanun akka i yettxeṭṭin win tt-ixedmen. Arraw n wesfel, neɣ ma ulac d iqriben-is, ɣur-sen azref ad rren ttar ɣef win t-yenɣan neɣ ɣef warraw-is; ur tferru ara temsalt almi nɣan, ula d nutni, kra n yiwen seg-sen.
asmi ara d-tili d taluft n tririt n ttar ɣef tmenɣiwt n yiwen seg yirgazen-nsent yesεan