Aṭas n Yeqbayliyen iwumi sliɣ qqaren “Tamurt-a (tamurt n Yeqbayliyen) tecbeḥ lemmer tesseččay aɣrum”. Aya d akellex, mačči d tidet. Wa d awal i d-iḍegger udabu, Iqbayliyen gren-as iɣallen wer ma faqen, dɣa uɣalen armi yumnen yes-s. Yebɣa ad ɣ-yessimen syes-s i wakken ad neggaǧ, ad nemcuyyar deg yal tamnaḍ n umaḍal, ad d-nelhu kan d weɣrum-nni, taqbaylit-nni ad tt-nettu. D wa kan i iceɣben adabu aεrab-ineslem. Ma yella d tidet tamurt ur tesseččay ara aɣrum, amek ihi i d-ddren Yeqbayliyen armi d tura?! Tili negren seg waṭas-aya. Ma yella ur tesεi ara nnfeε s tidet, d acu ara d-yawin Fransa ad tessentu tuccar-is deg wakal-nneɣ?! Σni d lxir i ɣ-tebɣa neɣ nɣaḍ-itt?!!
Iḍelli ɣer yiḍ, yiwen ilemẓi n temnaṭ-agi yexneq iman-is. Ar deqqal imi d-yuɣal seg twuri-ines s axxam ɣef lewhi n ṭam n yiḍ, yeffeɣ akken ad yeqqim deg tejmaɛt n taddart-is, maca ur d-yuɣal ara. Imawlan-is ssekren aqellab fell-as.
Am yal aseggas aka lawan-a, tafsut tattas-d teğğuğeg! D ussan ilhan I d-iteddun? Isekla ulin-ten wafriwen rran-d tili. Tiriwa n ibawen ulin-t d asawen,yal aεeqqa iğğa-d εecra. Iğeğğigen di yal amkan yuγ d nutni ,jemmen I tafukt d nnda. Tafsut tessifsus tudert I iγersiwen. Fγen-d akk si lγiran nnsen ad nadin učči anda ma yella. Igțaț talin tsubun, aseklu ittak-iten I wayed. Am arrac am tehdayin , irgazen akked tlawin ffγen- d , ad mmigren tafsut .
Amennuγ n tidett d aseγli n tsertit (système) n udabu amesbatli iressan yef (clanisme) aked (clientélisme) i wakken ad nidir di tlelli, d tugdut di tmurt n Iqbayliyen, maca ayagi ad yeqqqim d targit kan imi wid itfen adabu uγalen deg umkan n umnakcam (colonisateur).
AT WIZGAN (TAMURT) - Ma terzam-d ass-a ɣer Teɣremt n Wizgan ad d-tafem izenqan-is xlan, siwa imwajhen d temwajhin ara d-temlilem. Aṭas n tmettanin i yellan deg tudrin n tama-a. Yal yiwen d acu i d tamentilt (sebba) n tmettant-is. Deg umedya : deg Taddart n At Salah d tilemzit n 32 iseggasen i yemmuten ardeqal n waṭṭan i tesɛa.