Aɛraven di lqern VII (II)

0
3960
Aɛraven
Aɛraven

(TAMURT) – Muḥemmed ilul-d deg Mekka, ass n 20 yebrir 571 i takuḍt* n Sidna Ɛisa. Bab-as, isem-is Ɛabdella, d mmi-s n Ɛabdella n Abuxaṭib seg udrum n iquricen n at hacem. Yemma-s, d yelli-s n Wahb, ula de nettat d taquricit. Inmezray* inselmen, caylen* berreḥen-d : « a d-yas yiwen nnbi amaynut ». S licaṛat-ines banent-d yagi seg asmi yella d ameẓyan; d akken iban aseɣlef* i wanecta, meḥsubint : « a d-yenjer abrid n ddin amaynut » ara ixulfen wid i d-yezwaren.

Yemma-s, yiwen wass, iweḥḥa-as-id Yillu, twala tafat mi d-tteffeɣ deg if-is* i gefkan tiziri i weɣrem* n Borsa*. Iḍ nni mi d-illu, nneqlabent ṛbaɛṭac n izlayen* n iɣrem Khosroés. Amubedan, neɣ amzerfu* ameqran n tmurt n Tafersit* yewwi-yas-id Yillu deg lemnam ileɣman iweḥciyen* stbaɛn igmaren deffir-nsen, zegren asif n Atagri* syenna , mmɣen zerɛen iman-nsen af lber d lexlawi, yal yiwen abrid yewwi.

Tin i t-id-irebban, qqaren-as Ḥlima; yiwen wass usan-d ɣer-s sin yergazen, lsan-d llebsa-nsen d tamellalt, mmɣen ḍelqen-t ar tmurt, llin-as idmaren-is: A ziɣen d ineɣlas*, imiren ssarden-as ul-is s wedfel, ččuren-t d liman ak d lḥanna. Tnac n iseggasen kan di tuder-is asmi iṣufer ar Surya yedda netta ak d xal-is Abuṭaleb, d uxelwi* amasiḥ Vahira, iɛqlen deg-s kra n iseɣlan n ttewḥid deg wakken ittwali deg-s asmi ara yaweḍ d argaz s lbext* amamay*.

Xas akken licayerat agi* mazal ur tessewhment, ur testaɛǧebent ara tawacult n Muḥemmed; mazal-itt ur tumin ara a d-yili d ayen i d-caren fell-as akk inekkaden*.
Dunnit-is ur s-d-ḍsa ara, acku immut baba-s Ɛabdella mi d-yuɣal deg lɣiba si Surya; ɣur-s diɣen anagar n setta iseggasen imi yemma-s Yamina, izgan dima d tamuḍint, kkaten-tt ijenniwen; yiwen was tettwaxḍef, ulac win i yɛawden iwala-tt seg-assen.

S lweṛta, teǧa-as-id : taxxamt, taklit taqeddact, xemsa n ileɣman ak d kra n wulli. Daya is d-yegran d lwerta ar imawlan-is.
Jedd-is Ɛabdelmuṭaleb ijmaɛ-it-id, maca ur iɛeṭṭel ara issawel-as-id bab igenwan, ijemɛ-it ula d netta. Syenna, yegra-d ar xali-s Abuṭaleb yuɣalen d awkil-is, irebba-t-id. Xal-is agi ḥnin, maca d igellil ula d netta ɣur-s arraw-is ur asen-yezmir ara aten-yessider meṛṛa.
Ihi, Muḥemmed-agi yuḥwaǧ ad iṣewwer aɣrum-is am medden; yuɣal yufa-d lxedma d ameksa, tinna akken i xeddment tullas neɣ waklan, meḥsub d taxeddimt nni taneggarut.

Tagara-wyen, mi imuqel, iqqar iman-is: « cwi kan imi i d-kkiɣ si lḥif, armi jeṛṛebeɣ akk lemḥayen n dunnit, am tid i yɛaddan af Mussa d Dawed; yak seg imeksawen i gferren Yillu lambiyat ».

Γur-s yiwet n lwasila-s di Mekka iwumi qqaren Taxǧiǧatt*. Ttaǧǧalt, tennebra berdayen d yergazen i tuɣ. D nettat i yessefraken* akk af cci i tesɛa. Am iḥiǧaziyen n tallit-nni i grebḥen seg tleɣma i ttaxeddimt-ines. Abuṭaleb xal-is n Muḥemmed, iṛṛay fell-as akken ad yuɣal d axeddam ɣur Texǧiǧatt; d nettat ara t-id-yekksen si lḥif ideg yettɛummu seg asmi i d-ilul.

Amawal:
takuḍt: ére / inmezray: historiens /caylen: prédire /aseɣlef: mission /if, iffan: sein, seins /iɣrem: palais (Borsa). /izlayen: tours /amzerfu: juge
Tafersit: Pérse /iweḥciyen: indomptés /atagri: Tigre (fleuve)
ineɣlas: anges /axelwi: moine /lbext: destinée /amamay: glorieux licayer: horoscopes /inekkaden: voyants /Taxǧiǧatt: khadidja
yesseflaken: gerer

* Traduit du français d’aprés l’encyclopédie de Lavisse et Rambau histoires générale. Muḥemmed: la fondation de l’islamisme (pages: 438,39, 40). De 395 à 1095 (tome I).

Hand Berkouk

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here