Beddlet tikli akken ad tidirem !

0
359
amenuɣ f tidets
amenuɣ f tidets

TAMURT – Ilaq unadi akken a nefhem : amek Iqbayliyen d Teqbayliyin sellen neɣ smuzguten i ccna n taɛarabt n tmanaɣt neɣ « amuɣrabi » ula d win n Cerq Alemmas sumata. Ihi, dagi mara tgeḍ tamuɣli akken iwata, ad twaliḍ amek temmal tama taqbaylit ar tama n taɛrabt. Tama taqbaylit d akken mara twalim widak nneɣ s waṭṭas i wumi truḥ ttɛabga (charge) ar tama n taɛrabt.

Ayagi akken yella wegdud aqbayli s lekmal-is, mazal-it « meskin », ar tura ur d-ifaq ara belli idles ines ineqqes, win n taɛrabt neɣ taɛrabt tamuɣrabit tsett-d deg tama n taqbaylit. Tura, ma ur d-faqen ara, ur d-wwin ara s ddhen d akken taɛrabuct n tmanaɣt lla tessenqas-d yal ass deg wedlis n weqbayli.

Ar kra n iqbayliyen i wumi semmaɣ « iqfayliyen » (qeflen), ddan deg
uḥemmal n tegnawit. Tuɣal- asen am akken d zzux, u stidett, ttzuxxun s
tegnawit n tmanaɣt. Walit akken llan widak agi i yettidiren di tmanaɣt
neɣ akk Iqbayliyen d Teqbayliyin yettidiren d imsɛarben d temsɛarbin n
temdinin n am Wehran, Qsentina, Ɛennaba, atg,…
Ihi, niɣil-as, amer terbiḥeḍ a yul, Aqbayli mara iggaǧi, ad iruḥ di
tmurt taqbaylit ar temnaḍt nniḍen i Tmazɣa sumat, ad iqqim d netta.

Dinna nwala d akken mara iffeɣ di taddart-is ad yaweḍ ɣer wanida anda
« tagnawit n webrid » i yuɣen tamnaḍt, imiren « ad isbeɣ ». Ihi, Aqbayli yagi, ma d iman-is kan, ulac kra n ubeddel, maca ma yegla s twacult-is, dinna kra n iseggasen kan, am iaggalen yeddan d twacult-is am widak ara d-ilalen s yenna ak-in d afella; kra-kan ad tuɣal tarwa ines ad tettbeddel tutlayt, imi di berra d ayen i ibanen d tagnawit-kan, maca iɛeggalen n twacult taqbaylit agi ad tuɣal ula waygarasen deg wexxam ad seqdacen tagnawit neɣ « taɛrabt n webrid ».

Aṭṭan agi n tutlayt neɣ usaɛreb yekka-d xilla deg tlawin tiqbayliyin, acku mara yili tameṭṭut taqbaylit « tebra i ṭṭbel deg aman » akken neqqar, tettmeslay i tarwa-s s tegnawit. Llant amur ameqran di tlawin tiqbayliyin d nutent i izeggwiren ar usaɛreb n tarwa-nsent. Dagi ula d argaz aqbayli, amur ameqran, ula d netta ma ifka afus akken tawacult-is ad teddu deg ḥemmal n nnger, ad iteddu am yifer izzuɣuren waman di terga. Ihi, am akken ahat llan, llant degwen igad i ifaqen yagi :

1) Di tmeɣriwin, ama di lɣerba neɣ di tmurt taqbaylit, ixell ccna n
teqbaylit d win n taɛrabt tamuɣrabit.

2) Ulac aqbayli, mara d-yenṭeq ara ɣur-s imsaɛreb, timsaɛrebt, amma
deg ubrid, xas werǧin imwalan, Aqbayli nni zemreɣ ad d-iniɣ 99% deg
Iqbayliyen as-erren i umsaɛreb s tegnawit. Wissen amek ddaɛwessu i
ten-yewten armi is-knan i ucengu aɛrab-ineslem n usekkak ? Yernu
imsaɛreb, ak-id-ilaɛi (ula di lɣerba) s tegnawit nsen mara k-id-yaɛqel
d’Aqbayli deg webrid.

3) Kunwi, s iqbayliyen d imaziɣen sumata, ula d kunwi erret-asen s
tmaziɣt neɣ s teqbaylit nwen mara d-yenṭeq ar ɣurwen imsaɛrab neɣ
timsaɛrebt. Tagi ilaq ad tekcem s iqerray nwen ma tebɣam ad tbeddel fell-awen taswiɛt agi n miḥyaf n tutlayt nwen.

4) Mmeslayet asen s tegnawit nsen mara yili teḥwaǧem-ten ad teqḍum lecɣal nwen ar ɣur-sen. Ihi, tilḥi yagi id tewwim ay Iqbayliyn d leqrun aya d kunwi ig kennun i waɛraben-inselmen. Tura dayen, ilaq ad tbeddlem tikli, ma yalla tebɣam azekka ur ken yettuɣal ara d aẓekka, ula deg akal n Tmazɣa.

Nekk ggareɣ tamawt mara waliɣ imsaɛreb d weqbayli dduklen akken; d acu
ara d-ibinen: Imsaɛreb ad ihedder s taɛrabt-is, ma d Aqbayli nni as-yeknu u as-ittarra s taɛrabt. Ilaq anect-a ad ibeddel ar yal Aqbayli u s lɛejlan, ulac kra n ustehzi.

Tura di tallit-a, leqdic d ayen ur neshil ara ɣef yal Aqbayli neɣ Taqbaylit, maca ilaq ad ilin widak ara tt-id-yebdun akken tisuta ara d-yasen ɣer zzat ad d-afen agwni ifres, zeddig i ukemmel n leqdic. Xas ad yili mazal, maca laɛtab nni ad t-awin imenza.

5) Am akken twalan, kra degwen, kwent imsaɛreben werdjin ad smuzggten
i ccna n teqbaylit. Werdjin ad ad-lemden tutlayt taqbaylit, xas ad ttidiren yid kwen, yid kwent 10, 20, 30 n iseggasen. Ayagi twalamt irkwel. Ilaq aka d afella Iqbayliyen d Teqbayliyin ad d-akwin si meɣrud i ten-yewten, i ten-yeblan. Tura, imsaɛrab ad iqqim kan d imsaɛreb u amaziɣ ad yeqqim d amaziɣ kan ula d netta.

Ayɣer akkagi mara yili Weqbayli yettidir gar imsɛarben d temsɛarbin
« ad isbeɣ » d’aɛrab ? Amek akkagi, nutni lukan a ten-zluḍ, ur llemden
ara ula d tutlayt nneɣ ? Yernu illa wayen ittagwin diɣen ; walit kan
ula d llebsa nneɣ, werǧin tilawin timsɛarbin ad ten-walim s tkessiwt
neɣ s lfuḍat n teqbaylit, acku mačči d d ayla-nsen.
Tidak nneɣ, ayen din, ula di tuddart, ad ibarek Yillu, ttlusunt
ijerbuben n tɛarabin. Llant diɣen Teqbayliyin, ula d nutenti d nniqab
maḍi, anagar allen-nsent id-ittbinen. Ayagi ilaq ad ifak. berkat tura
taguni nwen a tagmat, akwit-d !

Hand Berkouk

« Celui dont j’étudie la langue, ne respecte pas la mienne, parler sa
langue cesse d’être un geste d’ouverture, devient un acte d’allégeance
et de soumission » .
Par Amine Maalouf (les identités meurtrières)

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here